dilluns, 31 de març del 2008

FAVES SACSADES

La fava es una lleguminosa molt estesa per tota la conca del Mediterrani que podem trobar en el mercat de 4 formes diferents: Fresques, congelades, seques o enllandades. Es poden menjar com a plat principal, com a “tapa” i inclús crues. Per a aquells que vullguen, vos recomane que com a aperitiu, desgraneu unes faves, molt tendres això si, i vos les mengeu crues junt amb unes molles d'abadejo. Si opteu per cuinar-les i sempre que siguen fresques i ben tendres, es pot mesclar els seus grans amb alguns trossos de la baina.

Per a 4 persones

800 g de faves ja desgranades
1 ceba
3 carxofes
12 trossos de costelles de porc o cansala magrosa
4 ous (opcional)
1 got d'aigua
4 dents d’all
2 cullerades de les de café de pebre roig dolç
Oli
Sal

Desgranar les faves si són fresques. Netejar, despuntar i tallar a quarts les carxofes. Picar finament la ceba. Salar les costelles. En el morter picar l'all amb un poc de sal fins que quede una pasta. En una cassola de fang (també es pot fer amb una cassola de ferro), sofregir les costelles, la ceba, l'all i finalment les carxofes. Quan estes ultimes comencen a daurar-se, afegir les faves i el pebre roig i donar-los unes voltes durant un parell de minuts procurant que este ultime no se'ns creme. Afegir la sal i l'aigua. Esta ha de ser suficient com per a quasi cobrir-les. Taparem i deixarem coure uns 40 minuts a foc lent. Cada 5 o 6 minuts remourem la cassola de dalt cap avall per a què les faves no s'apeguen ni es cremen (d'ahí el nom de faves sacsades). Quan vegem que comencen a estar cuites, opcionalment podem deixar caure un ou per persona i tornem a tapar uns minuts fins que qualle i les faves s'ennegrisquen.

dijous, 27 de març del 2008

GUISAT DE SANG

Despres del parèntesi vacacional, hui veurem un aliment amb prou detractors com és la sang bullida. Fa alguns anys, d'una manera o una altra, es consumia en la majoria de les llars de la Comunitat Valenciana i també en els de Catalunya. Hui en dia, eradicada practicament, per raons higiènico-legals, la matança del porc en domicilis particulars, no és fàcil de trobar. També la de corder ha desaparegut de molts dels mostradors de les carnisseries. Per a la recepta següent, he utilitzat sang de pollastre, que, encara que no tan saborosa com les de porc o corder, és l'única que he pogut trobar.

Per a 6 persones

800 g sang bullida de pollastre
3 cebes
3 creïlles
1 cullera sopera de pebre roig
1 ramet jolivert (abundant)
1 cullera sopera de farina
Sal
Oli
Orenga, pebrella, timó

En una cassola calfar oli i sofregir la ceba picada. Quan comence a agafar color, tirarem una culleradeta de les de café de farina i immediatament la creïlla trossejada molt fina i les herbes aromàtiques. Li donarem un parell de voltes i despres tirarem pebre roig i un got d'aigua. Acomodarem els trossos de sang i posarem el jolivert picat per damunt, deixant-ho coure tot fins que la sang este cuita. (Uns 8 minuts). Rectificar de sal i servir.

divendres, 7 de març del 2008

FIGATELLS

La gastronomia valenciana ha estat sempre dominada pel porc. Per això, al marge dels embotits que ja tractarem mes avant, hui comentarem el que són els figatells. Es diu que grecs i romans ja els coneixien i que no és difícil de trobar-los, ademes de en les nostres costes, a Itàlia i en illes com Mallorca, Còrsega o Xipre amb denominacions, en alguns casos, prou semblants. Ara bé, va ser eixa costum tan valencià que tenim, o almenys teníem, de prendre's l'aperitiu abans de dinar o sopar la que va generalitzar el seu consum en la Safor, la Ribera Baixa, la Marina Alta i inclús en zones mes interiors com l'Alcoya.
Vegem com es fan:

250 g de fetge de porc
250 g de magre de porc
Julivert
Pebre negre
3 Clavells (d’espècia)
Sal
Mesenteris de porc (tambè coneguda com randa, saginera, tel del sagí o mantellina)

Es pica be tota la carn. S’afig sal i pebre i es mescla en un bol amb el jolivert i el clavilla també picats, fins a aconseguir una massa homogènia. Amb eixa pasta anirem fent unes mandonguilles de la grandària d'un ou. Estendre el mesenteri sobre una superfície plana i anirem col·locant les mandonguilles damunt. Retallar el mesenteri de manera que pogam embolicar-les i així evitar que es desfacen. S'esclafen com si fóra una hamburguesa i ja estan bones per a torrar a la planxa o a la graella. Hi ha qui també li agrega a la mescla, pebre roig. nou moscada, pinyons o canella

divendres, 29 de febrer del 2008

ARRÒS CALDÓS AMB ABADEJO I ESPINACS


La cuina de la nostra costa és una de què mes ha patit pel contacte amb el turisme. La pacient elaboració de plats amb ingredients frescos s'ha anat substituint moltes vegades pels ràpids i econòmics menús turístics. He ací un plat, barat on els hi haja, en el que l'arròs, una vegada més, es convertix en ingredient principal.


Per a 4 persones

300 gr. d'arròs.
200 gr. d'abadejo.
400 gr. d'espinacs.
4 cullerades soperes d'oli d'oliva.
1 tomaca.
1 creïlla mitjana.
Alls.
Safrà.
Pebre roig.
2 litres de caldo de peix

Remullar unes 4 hores abans l'abadejo canviant-li l'aigua tres o quatre vegades segons es veja. Sofregir l'abadejo i traure-ho. Preparar una picada amb els alls, la tomaca i el pebre roig. Sofregir a continuació. Afegir el caldo en una proporció sis vegades al volum de l'arròs. Trossejar les creïlles i espinacs i afegir conjuntament amb l'abadejo. Deixar bullir uns quinze minuts afegint a continuació l'arròs, el safrà i la sal fins al seu punt. Quinze minuts més i apagar el foc. Deixar reposar 5 minuts i servir

diumenge, 24 de febrer del 2008

LA GALERA

Es tracta d'un crustaci de carn saborosa i preu assequible que es pesca en el art d'arrossegament en tot el mar Mediterrani i és, en les costes valencianes, on mes generalitzat esta el seu consum. Tal vegada pel fet que té un closca amb pues i que molta gent no sap menjar-la, que la seua carn es desfà si no sabem cuinar-les correctament i que, com tot marisc, quan millor esta és en els mesos en què l'aigua del mar és més freda, entenc que no se li ha donat el valor gastronòmic que mereix. El seu ús culinari s'ha limitat tradicinalment a bullir-les junt amb crancs i peix de roca per a preparar fons per als arrossos, però afortunadament, cada vegada són més les persones que ja disfruten de les galeres fregides, cuites o torrades. La nostra recepta de hui és molt senzilla i tindrem suficient amb:

10 galeres
Oli d'oliva
Sal

Triarem sempre les galeres grans, senceres i agafades recent. Les xicotetes i trencades se solen utilitzar per a preparar fons. Tirar un grapat de sal en una planxa ben calenta i, sobre ella, les galeres. Quan vegem que comencen a agafar color, les girarem, les regarem amb un poc d'oli, apagarem la planxa i les deixarem uns instants mes. Hem d’anar en atenció de no passar-se en el foc ja que la carn es desfà de seguida.

dissabte, 16 de febrer del 2008

GUISAT DE BULL

El bull és l'estomac de la tonyina mediterrània salat i sec. Es tracta, tal vegada, d'una de les peces menys valorades de l'esmentat peix i si no haguera sigut pel bon fer d'alguns dels cuiners de les barques de peixca, probablement hui no podríem veure-ho en les cartes d'alguns restaurants. No cal confondre-ho amb el “budellet” que és budell de la tonyina igualment sec i salat però de molta major qualitat i també preu. El seu ús és freqüent en la costa tarragonina però és Alacant capital i les comarques de les dos Marines (Alta i Baixa) on major arrelament té. D'entre les moltes formes de cuinar-ho que existixen, guisat, torrat a la brasa o a la flama, en ceba i inclús en arròs, he triat la següent:

Per a 4 persones:

300 g bull de tonyina
4 cebes
4 creïlles
2 tomaques
2 nyores
6 dents d'all
Oli i Sal
8 ametles
100 cl caldo de peix

Llevar-li la sal de damunt amb aigua, tallar-ho en trossos d'uns 3 cm i posar-ho a dessalar durant unes 3 o 4 hores aproximadament En una cassola de fang fregir les nyores, els alls i les ametles en un poc d'oli d'oliva. Picar-ho tot en un morter. Tallar la ceba en trossos no molt xicotets i fregir-la en oli a foc suau, a continuació afegir la creïlla també tallada, la tomaca picada i fregit este, afegir el bull trossejat. Regar-ho amb un poc de caldo de peix (no molt ja que el bull soltarà prou) i deixar coure uns 20' a foc suau. Si trobem que es va a quedar caldós, pujar el foc per a qu evapore mes. Passat eixe temps incorporar el picada, rectificar de sal si fóra necessari i deixar lligar a foc viu uns minuts mes.

dissabte, 9 de febrer del 2008

PAELLA D'ALADROCS I ESPINACS

La paella serà, sense cap dubte, un dels plats mes coneguts i cotitzats en el món gastronòmic. Existixen escrit del s. XVIII on ja es fa referència a l'ella i pareix que se li atribuïx el seu invenció als arrossers de l'horta, els que inicialment només usaven verdura i carn de corral. Però la veritat és que receptes hi han tantes com a combinacions amb ingredients vullguem fer. Hui en dia els nostres mercats estan perfectament abastits i podem trobar sense dificultat qualsevol classe d'ingredient, però no sempre ha sigut així. Anys arrere, les paelles, com qualsevol altre guisat, es feien amb el que mes a mà es tènia. Tractaré de penjar ací no la recepta de la paella tradicional i clàssica si no la d'aquelles, menys conegudes, i no per això, menys sabroses.


Per a 4 persones

400 grs d'arròs (100 per persona)
½ kg d'aladrocs frescos
¼ kg d'espinacs
2 tomaques madures.
1 ceba
Safrà
4 Alls.
1.4 litres de caldo de peix.
Oli d'oliva.
Sal

Posar a remulla els espinacs i netejar-les de la terra que puguen tindre. Trossejar-les. Netejar els aladrocs, obrir-los i llevar-los cap i espina. Salar-los. Tallar la ceba en juliana i els alls en lamines. Tirem oli en la paella (per a 4 persones tindrem prou en una de 40 cm de diàmetre) i un poc de sal i sofregim, a foc lent, la ceba i els alls. Quan comence a transparentar la primera, afegir els espinacs i sofregir uns 5 minuts. Després la tomaca ratllada i continuem fins que evapore l'aigua. És hora de tirar l'arròs, li donarem unes voltes, afegirem el safrà i immediatament el caldo de peix bullint (Orientativament, la proporció serà de 3 parts de caldo per cada una d'arròs que hàgem tirat), i deixarem coure 10 minuts a foc fort i 8 a foc moderat. Durant els 5 primers minuts de cocció, repartirem els aladrocs desespinats per damunt i rectificarem de sal si fóra necessari. Deixar reposar uns minuts i a la taula.