COETES DE RAP FREGIDES

A estes altures, no descobriré res si dic que el rap probablement siga un dels millors menjars que un pot emportar-se a la boca. Les formes de guisar-ho són inenarrables però sempre amb una grandària mínima. Quan com hui, són de talla xicoteta, crec que simplement fregint-los, podem disfrutar d'un aperitiu excepcional.

Coetes de rap

Pebre blanc

Oli d'oliva verge extra (si és possible)

Una llima

Sal

Amb unes tisores tallarem les espines que apareixen sobre i davall les cues. Salpebrar-les. En una paella calfarem prou oli. La temperatura de l'oli és el més important. Tirar les cua i sofregir durant 1 minut o minut i mig per cada costat (segons grandària) . Quan vegem que comencen a agafar una tonalitat daurada, les anirem retirant i col·locant sobre un plat amb paper absorbent. Col·locar de seguida en un altre plat, sense donar-li temps a refredar-se i a la taula amb una rodanxeta de llima. Un vi blanc fresc i no massa sec vos anirà de meravella.

ARRÒS CALDÓS AMB SÉPIA I ESPINACS

Ara que la calor pareix que ens estiga donant una treva, és un bon moment per a preparar-nos un arròs caldós d'estos que t'obliguen a fer una sesta després.

Per a 4 persones

350 g d'arròs

1 tomaca madura

1.600 cc de caldo de peix

200 g d'espinacs

½ gotet de vi blanc

1 creïlla

Safrà

1 culleradeta de pebre roig dolç

½ Pimentó roig

3 dents d'all

Oli d'oliva

Sal

Netejar i tallar en trossos xicotets la sépia. Salar-la. Pelar i tallar també en trossos xicotets la creïlla. Tallar el pimentó i netejar i trossejar els espinacs. En una cassola de ferro calfarem oli i sofregirem la sépia, el pimentó i la creïlla. Mentres pelarem i picarem la tomaca i els alls. Afegir la picada. Quan comence a agafar color tirarem els espinacs i quan reduïsquen estos, el pebre roig. Remenar i de seguida regar amb el vi i deixar coure uns 5 minuts. Afegir el caldo i portar a ebullició. Tirar l'arròs, el safrà i sal. Deixar coure uns 5 minuts a foc fort i 13 a foc fluix. Apagar el foc i servir de seguida.

Nota. Si no tinguérem caldo de peix, podríem fer-ho amb aigua. En eixe cas, és recomanable que una vegada fet el sofregit, deixem coure tot una ½ hora abans de tirar l'arròs a fi que es mesclen bé els sabors

FIDEUA D'ÀNEC, CARXOFES, BOLETS I FOIE

Com bé sabeu, en este blog intente que els plats que apareguen siguen típics de la nostra terra i que hagen sigut preparats, durant dècades, pels nostres avantpassats. Hui no obstant això farem una excepció i vos deixaré ací la recepta de la fideua d'ànec. Tots els ingredients han estat i estan a l'abast de qualsevol. El foie, no podem dir que fóra excessivament conegut pels nostres avantpassats, probablement, la majoria ni tan sols saberen de la seua existència, però atés que esta fideua cada vegada és més coneguda i vist el seu resultat, no he pogut fer una altra cosa que caure en la temptació d'incloure-la entre el gran nombre de receptes que podeu trobar en este blog. Espere que vos agrade.

Per a 4 persones ens va a fer falta:

½ ànec

350 g de fideus del núm. 2

2 medallons de foie

200 g de bolets variats

2 carxofes

3 tomaques madures

4 alls tendres

1 culleradeta de pebre roig roig

1 ceba

1 carlota

1 porro

1 tros d'api

Safrà

Oli d'oliva

Sal

En una cassola calfarem un poc d'oli i sofregirem lleugerament l'ànec, prèviament salat i trossejat, una de les tomaques partides per la mitat, la ceba pelada i tallada en dos, el porro, la carlota i l'api. Afegirem 2 litres d'aigua, sal i colorant i deixarem coure durant una mitja hora. Mentrestant, pelar i llevar les fulles dures de les carxofes i tallar els seus cors en quarts. Netejar, pelar i tallar els alls tendres. Pelar i picar els 2 tomaques restants. Una vegada transcorreguda la mitja hora, colar el caldo i reservar-ho. Desossar i llevar la pell de l'ànec i reservar la seua carn també. Agafem una paella i calfem a penes oli. Passem el foie a penes uns segons per cada costat i retirem. Veurem que ens ha deixat un poc més de greix. Sofregir en eixe oli les carxofes, els alls tendres i els bolets. Afegir la tomaca triturada i sal. Quan comence a agafar color, afegirem el pebre roig, la carn i els fideus. Li donarem a tot un parell de voltes i regarem de seguida amb el caldo. Pujarem a foc fort i deixarem bullir uns 8 minuts. En qualsevol moment tirarem el safrà i rectificarem de sal. Mentres tallarem en làmines fines el foie. Passat eixe temps, abaixarem el foc, repartirem per damunt el foie i deixarem coure uns 4 minuts més fins que es quede sense caldo. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Un vi negre de criança no molt fort vos ira de meravella

OLLA DE VERDURAS

És de tots sabut que hui en dia, gràcies a invents com els hivernacles i a la globalització mundial, és possible trobar verdures durant pràcticament tot l'any. Siga com siga, no em cansaré de dir que, tant estes com les fruites, quan millor estan és quan és la seua temporada. Des de primavera, fins al final de l'estiu, tenim collita de les solanàcies, (tomaques, albergines, pimentons, etc.) Hui veurem una senzilla recepta que podeu utilitzar tant com acompanyament d'altres plats o com a plat principal.

Necessitarem:

1 ceba

1 albergina

½ carabasseta

3 creïlles no molt grans

2 tomaques

1 carlota

2 fulletes de llorer

1 tros de pernil

1 pimentó verd

Sal

Oli d'oliva

Tallem en tires el pimentó, la carabasseta, la carlota i l'albergina. Pelar les creïlles. Pelem i trossegem la ceba. En una cassola de fang prou gran com per a què ens càpia tot, col·loquem les creïlles senceres, les tomaques també sencers i sense pelar i anem omplint buits amb la resta de la verdura. Agreguem les fulles de llorer, el tros de pernil, sal i un bon doll d'oli. Ho cobrim amb aigua i deixem coure amb tapa fins que la verdura prenga color i les creïlles estiguen blanetes.

POLP CARAMEL•LITZAT

Són moltes les receptes amb polp que en este blog hem presentat, (amb arròs, a la planxa, amb ceba, guisat, a la brasa, amb tomaca etc.) i ja són poques les coses que sobre ell podem afegir. Simplement que per a moltíssima gent pareix molt complicat el cuinar-ho i hui vos presentaré una recepta, gentilesa de la meua cosina Pepa Guardiola, que no té més dificultat que només un poc de paciència.

Ens farà falta:

1 polp de 3'5 o 4 kg

5 o 6 fulls de llorer

8 dents d'all

Oli d'oliva verge extra

El polp hem de tindre-ho congelat durant uns dies a fi que s'ablanisca la carn. Traure-ho del congelador la vespra del dia que anem a utilitzar-ho perquè es descongele totalment. Buidar-ho de vísceres, llevar-li ulls i boca i netejar-ho bé amb aigua freda a fi de llevar-li restes de tinta o arena que puga tindre. Sense llevar-li la pell, posar-ho en una cassola i afegir els alls "xafats", el llorer i cobrir amb oli quasi en la seua totalitat. Deixar coure a foc lent, amb la cassola destapada, fins que reduïsca el caldo i l'oli comence a fregir (Depenent de la grandària del polp pot estar 3 o 4 hores) . No afegir mai sal perquè el polp es cou amb la seua pròpia aigua i ja aporta la suficient. El resultat és un polp "confitat" amb un gust espectacular. Podeu servir-lo acompanyat amb un poc de la salsa que es queda en la cassola Que no vos falte un bon vi rosat ben fresquet i ja em comptàreu.

CARAGOLS TINTERS

Fa prop de 5 anys ja vaem comentar en este blog la canailla i hui anem a fer-ho d'un altre caragol de mar menys comercialitzat, el tinter o busano. No tinc molt clar d'on ve eixe nom . La versió més acceptada és que la seua glàndula hipobranquial segrega un moc que antany era utilitzada com a tinte per a la roba. Siga com siga, el que ací ens interessa és la seua utilització gastronòmica pel que ara mateix vos pose la forma de cocció que conec.

Com que la seua carn és un poc més dura i amarga que la de la canailla, només caldrà augmentar una estona el temps d'ebullició per a tindre un aperitiu excepcional.

Només necessitarem:

Caragols tinters (busanos)

Aigua (si és possible de mar)

Sal (2 cullerades soperes per litre d'aigua que hàgem posat)

Llorer

Llima

En una cassola posar aigua salada (millor si és de mar) a bullir junt amb les fulles de llorer. Una vegada estiga bullint l'aigua, tirar els caragols dins i quan comence a bullir novament, comptar uns 14 minuts (si no són grans, tal vegada amb 12 o 13 minuts siga prou) . Refredar-los de seguida i a la taula. Traure la carn amb uns furgadents i si volem, afegir unes gotes de llima. Que no vos falte un vinet d'agulla blanc fresc.

CEBA FREGÀ

El plat de hui és dels que en el seu dia van ser habituals en les taules de la nostra terra i que practicament han desaparegut. La ceba i les saladures han sigut sempre plat de gent humil i això no vol dir que tinga res a despreciar. Quan el veieu, pensareu, igual que jo,  que estem davant d'una d'estes receptes que hem de cuidar. Ja no hi ha temporalitat en este plat ja que qualsevol dels seus ingredients, hui en dia, pot aconseguir-se sense cap tipus de problema però, jo em decantaria per tastar-ho una d'eixes vesprades- nits d'agost en què un no sap on posar-se per a refrescar-se.

Només cal aconseguir:

Cebes grosses

Tonyina de sorra

Taperes

Oli d'oliva verge

Vinagre

Sal

La gràcia de la preparació d'este plat és que li llevem el coent a la ceba i per això és recomanable començar unes 3 o 4 hores abans de que anem a menjar-nos-ho. Primer que res pelarem i tallarem la ceba en juliana, tirar-la en un bol i afegir un bon pessic de sal i un bo doll de vinagre. Començar a fregar i a masegar-la amb les mans a fi que solte l'aigua que té. Repetirem l'operació 3 o 4 vegades fins que vegem que la ceba s'ablanix i comença a transparentar. Deixar-la en la nevera durant unes hores perquè s'endolcisca. Llavors la repassarem amb aigua bén freda i la deixarem escórrer totalment. Mentres tallarem la tonyina en trossos xicotets. Ara només queda mesclar bé els ingredients, la ceba, la tonyina i les taperas. Regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula. En principi la sal de la tonyina ha de ser prou, però per a aquells que els agrade bén "sentidet", poden afegir un pessic més.