diumenge, 13 de febrer del 2011

GUISAT DE NÓVIA

Hui en dia l'acte d'una boda va sempre acompanyat d'un multitudinari banquet (diürn o nocturn, segons a l'hora que es casen), en un restaurant de la zona. Però no sempre ha sigut així. Antany, quan les dificultats econòmiques eren generalitzades, la celebració gastronòmica es realitzava a casa i normalment s’apanyaven en una bona paella, pero en algunes zones de l'horta valenciana, existia com a alternativa l’anomenat “guisat de nóvia” i que consistix en un plat fet amb ingredients que perfectament podrien estar a l'abast de qualsevol i amb carn obtinguda del sacrifici d'animals criats en les pròpies cases. (Conills i pollastres). Em consta que fa uns 20 o 25 anys, algun restaurant que altre, va tractar de recuperar este plat incloent-ho en les seues cartes, pero la veritat és que la majoria de les vegades acabaven menjant-se'l els seus propietaris o els empleats d'estos. Per això he pensat a incloure-ho en este blog per a evitar la seua definitiva desaparició.

Per a 4 persones necessitarem

400 g de pollastre
400 g de conill
½ kg de carn magre porc picada
2 creïlles mitjanes
1 culleradeta de pebre roig
2 rovells d'ou
2 tomaques madures
2 dents d'all
Sal
Pebre
Safrà
Jolivert
Farina
10 o 12 pinyons
Anou moscada
50 g molla de pa remullada en llet
Caldo de carn (suficient perquè la carn quede coberta)

Mesclar en un bol la carn de porc picada, les molles de pa, els rovells, els pinyons, el jolivert i l'anou moscada i es faran unes mandonguilles de la grandària d'un ou. Es passen per farina, es frigen i es reserven. Pelar i trossejar les creïlles. En una casserola de fang es sofrig la tomaca tallada a trossos xicotets. Quan comence a enfosquir-se, tirar el pebre roig, donar-li un parell de voltes i de seguida regar amb el caldo de carn. Quan comence a bullir tirar el safrà, el pollastre, el conill (prèviament salpebrats) i les mandonguilles i deixar coure a foc mitjà durant uns 20 minuts. Afegir les creïlles, rectificar de sal i deixar altres 20 minuts més. En les bodes era costum prendre abans un plat de sopa coberta.

2 comentaris:

Anirac ha dit...

Aquesta història es molt curiosa i el plat sembla realment bo!

Elkiko ha dit...

Deu d'estar molt bó, però pot ser tinga massa carn (1,4 kg!!), per a dos creïlles...