PIMENTONS FARCITS

El plat de hui va de pimentons i és molt típic de la Comunitat Valenciana, especialment en la zona d'Alcoi, on encara no he aconseguit esbrinar el per què, als pimentons s’anomenen “bajoques”. El pimentó va vindre d'Amèrica de la mà de Còlon, es va adaptar ací i gràcies als hivernacles, podem trobar-los pràcticament tot l'any al mercat. A l'hora de comprar-los, buscarem aquells exemplars de color brillant, carn ferma i sense taques.

Ingredients per a 4 persones

300 g arròs
¼ kg carn (picada o trossejada xicoteta)
4 pimentons rojos (si és possible grans)
2 fulles de llorer
Un grapat de pinyons
½ kg tomaca triturada (pot ser de pot)
2 alls
Pebre negre
Anou moscada
Safrà
Oli
Sal
Llevar la corona dels pimentons, netejar de llavors, salar-los per dins i reservar tot. En una cassola sofregir els alls laminats. Afegir la carn salpebrada i el llorer i quan comence a estar sofregida, tirar la tomaca, la sal, l'anou moscada, els pinyons i el safrà. La tomaca haurà de coure només un poc ja que necessitarem quede prou caldo per a coure tambe l'arròs. Retirar els fulls de llorer, afegir l'arròs i donar-li un parell de voltes. Omplir els pimentons en les seues ¾ parts amb el contingut de la cassola (ja que després l'arròs s'unfla i pot eixir-sen), tapar-los amb la corona o peduncle, embolicar-los amb paper d'alumini i ficar-los en el forn precalfat a 200º durant una hora (El temps és un poc orientatiu i depén de si el forn és de gas o elèctric i de la grandària dels pimentons). Quan porten mitja hora, és recomanable donar-los la volta.
Nota. El tipus de carn pot ser a gust de cada un (porc, vedella, pollastre, pernil etc) i a més pot picar-se o trossejar-se xicotet.

PASTÍS D'ALBERGINES (UN ALTRE)

El 12 de juliol passat ja vos vaig deixar un pastís d'albergina però fa un parell de setmanes, sopant a casa dels nostres amics Susi i Salvador, vaem provar esta exquisitat i vos deixe ací la recepta per a què vos animeu a fer-la, ja que estic segur no defraudarà a ningú. Este pastís podeu inclús oferir-li'l als xiquets perquè l'albergina, presentada d'esta manera, pot inclús resultar-los abellidor amb el que els inculcàreu, un poc, el gust per la verdura.

Ingredients:

1 albergina gran i llisa (no importa de la classe que siga)
200 g de formatge de barra en tallades
200 g de pernil dolç en tallades
3 ous
1 got de llet (també pot ser evaporada)
Formatge ratllat
1 culleradeta de sal (no molta ja que el formatge també porta)
Pebre negre a gust

Tallar l'albergina en tallades molt fines i al llarg i col·locar-les en el fons d'un recipient per a forn. Col·locar damunt una capa de formatge i una altra de pernil. Repetim l'operació i així successivament fins a acabar amb una d'albergina. En un bol batre els ous i després agregar la sal, el pebre i finalment la llet. Tirar-ho tot per damunt del motle i moure este perquè el seu contingut s'introduïsca entre les capes. Per ultime empolvorar per damunt amb el formatge ratllat i ficar en el forn precalfat a 170º durant 30 o 40 minuts.

CALDERETA DE LETXA

Una vegada vaig llegir que les calderetes il·lustren gastronomicament parlant, la idiosincràsia d'un poble i estic totalment d'acord amb això. Una ceba, un pimentó, una creïlla, una tomaca, un poc de peix i/o marisc i podem preparar este plat tan exquisit com tradicional en el món mariner.

Per a 4 persones haurem de tindre preparat.

1 kg de letxa (també pot ser llobarro)
¼ kg clòtxines
¼ kg cloïsses
4 dents d'all
1 pimentó roig
2 creïlles
1 ceba xicoteta
4 gambons (millor si és gamba de la bona)
1 litre de caldo de peix
3 tomaques madures
1 manoll de jolivert
1 rovell d'ou dur
Pebre roig
Oli
Sal

Netejar, tallar i assaonar el peix. Netejar les clòtxines i deixar en un bol amb aigua i sal les cloïsses a fi que solten l'arena que tinguen. Pelar i laminar els alls. Pelar i tallar les creïlles. Posar un ou a bullir. Tallar el pimentó en trossos xicotets i regulars. Tallar la ceba i pelar i picar les tomaques. Sofregir a foc lent en una cassola de fang amb oli i un poc de sal la ceba i els alls. Continuem amb els pimentons i acabarem amb la tomaca. Afegir el pebre roig, donar-li unes voltes i immediatament regar tot amb el caldo i deixar coure uns 10 minuts. Després agregar les creïlles i el peix i continuar coent uns 7 minuts més. Mentres en el morter preparar una picada amb el rovell de l'ou, el jolivert i una dent d'all. Agregar-ho a la cassola i a continuació tirar els gambons, les cloïsses i les clòtxines, rectificar de sal si fera falta i coure altres tres minuts. A mesura que vaja obrint-se les clòtxines retirar la petxina superior perquè no ocupe tant. Apagar el foc i a la taula. Vos xuplàreu els dits mullant pa en el caldo que es queda.

COCA MARIA D'AMETLA

I perquè no introduir-nos un poc en el món de la confiteria autòctona?. El ritme de vida actual i els avanços en el camp de la gastronomia, han fet que cada dia siga més difícil trobar a algú que vullga sorprendre'ns amb un dolç casolà elaborat com antany, amb productes senzills i naturals. Em ve a la memòria l'estampa de senyores majors, abillades amb el seu davantal de randes, muntant nata, picant ametles, portant els seus pastissos al forn de llenya del poble i l'aroma que estos desprenien una vegada elaborats. La idiosincràsia dels nostres pobles i de les seues gents fa que cada un tinga les seues pròpies receptes, les seues pròpies manies, els seus propis costums. Hui elaborarem la típica Coca Maria d'ametla la recepta, que és una de les mil que podem trobar, ens l’envia la nostra amiga Juana Mari, ressaltant de la mateixa la seua senzillesa i fàcil elaboració.

6 ous
¼ kg ametla amb pell picada (no molt)
¼ kg farina de rebosteria
¼ kg de sucre
¼ litre de llet
¼ litre d'oli de gira-sol
La pell ratllada d'un llima sencera
2 sobres de rent
½ culleradeta de canella
Sucre
Mantega

Batre en un bol les clares i alçar-les a punt de neu, després agregar els rovells i mesclar. Afegir el sucre i remoure de dalt cap avall (no en horitzontal) de manera que quede ben mesclat. Afegim l'oli, la llet i finalment la ratlladura de llima i continuar batent. Ara agafem un altre bol i tirem l'ametla picada, la farina, els sobres de rent i ho mesclem tot bé. Ho tirem tot al primer bol i removem fins a aconseguir una massa homogènia. Greixar amb mantega una safata de forn i buidar en ella el contingut del bol. Ficar en el forn prèviament precalfat a 150º-160º amb les fonts de calor de dalt i baix. Mesclar mentres en un bol un poc de sucre i la canella i quan hagen transcorregut 20 o 25 minuts obrir el forn i empolvorar la coca per damunt. Tanquem el forn ràpidament perquè no se'ns abaixe la coca i continuem altres 20 minuts més. Sabrem que esta feta quan punxem la massa amb el ganivet i ho traguem net. Deixar refredar i a menjar i no vos preocupeu per nutritiva i energètica que puga ser. Será suficient amb què no vos passeu amb la ració.

L'ENSALADA DEL KIKO

Des de fa alguns anys les malalties cardiovasculars ocupen bona part de les primeres planes de l'actualitat mèdica i no són poques les campanyes que s'han posat en marxa per a sensibilitzar-nos sobre les mateixes. Els experts recomanen, cada vegada més, el consum de peix així com el de llegums, verdures i hortalisses. A pesar que queda clar que, amb els rigors de l'hivern, sempre és més abellidor un plat consistent que una ensalada, crec que no esta de més, bé com a plat principal, entrant o acompanyament, el prendre una bona ració de verdura o hortalisses assíduament ens ajudarà a previndre este tipus de malalties. Tampoc té per que ser un ensalada avorrida i freda. Perfectament podem mesclar ingredients freds amb cuinats i si a això li ajuntem un poc d'imaginació i una bona presentació, la convertirem en un plat apetitós i sa com el de hui

Com sempre, per a 4 persones.

125 g canonges
3 creïlles
½ kg llagostins bullits
50 g aladrocs en vinagre
300 g abadejo dessalat
100 g daus de salmó fumat i formatge
3 tomaques
9 cullerades d'oli d'oliva
3 cullerades de vinagre de Mòdena
Pebre negre
1 dent d'all (opcional)
Sal

Posar a bullir les creïlles senceres i sense pelar en una cassola amb aigua i sal. (Tardaran a estar cuites poc mes o menys ½ hora.). Pelar els llagostins. Trossejar els aladrocs i esmollar amb les mans l'abadejo. Tallar les tomaques. Quan la creïlla estiga cuita, retirar-la del foc i deixar-la refredar. Pelar-la després i tallar-la a rodanxes d'un centímetre aproximadament. En una safata plana, col·locar els canonges nets en el centre, després afegir al voltant els trossos de creïlla tancant-ho en un cercle. Sobre la creïlla col·locar els trossos de tomaca i sobre estos, els trossos d'aladrocs. En el centre de tot, col·locar l'abadejo esmollat i tancar-ho en un altre circule amb el llagostí pelat. Finalment, sobre l'abadejo, repartir els daus de salmó i formatge. En el morter preparar una vinagreta amb l'all picat, un poc de sal marina, el pebre, l'oli i el vinagre. Mesclar bé i repartir sobre l'ensalada.

ARRÒS CALDÓS AMB LETXA

La letxa és un peix blau que sol buscar refugi en relleus marins que produïsquen so com ara barcos afonats, roques, esculls artificials, boies, plataformes etc i que es pesca pràcticament amb qualsevol tipus d'art, tant esportiu (curricà) com a professional, que les capturen amb xarxes fixes calades perpendicularment als penya-segats. Ara solen veure's en els mercats. Gastronomicamente parlant té una carn semblant a la de la corbina

Per a 4 persones haurem de proveir-nos de:

280 g d'arròs
1 sépia
½ kg clòtxines
2 carxofes mitjanes
Unes fulles d'espinacs
1 tomaca
1 pimentó roig
50 g de bajoques
1 letxa de 600 g aproxim.
2 nyoras
Jolivert
Oli d'oliva
3 dents d'alls
Sal
2 litres de caldo de peix
Safrà

Netejar, tallar i salar el peix. Netejar, trossejar i salar la sépia. Netejar i tallar les carxofes en quarts i deixar-la en aigua junt amb un poc de llima per a evitar s'ennegrisca. Netejar les clòtxines En una casserola de ferro o fang calfem oli i ofeguem, a foc lent, les nyores i els alls. Retirem i reservem. En el mateix oli sofregir la sépia i la verdura trossejada xicoteta. En el morter o en un got de la batedora preparar una picada amb el jolivert, la nyora, els alls i la tomaca. Agregar la picada a la cassola i sofregir també. Regar tot amb el caldo i deixar coure uns 10 minuts. Afegir l'arròs, el safrà i els trossos de peix i deixar coent a foc mitjà uns altres 18 minuts. Rectificar de sal. Mentres bullirem les clòtxines i els separarem de la closca. Quan falte un parell de minuts per a apagar el foc, agregar-los a la cassola. Si observem que ens falta caldo, podem aprofitar el de les clòtxines però ull amb la sal ja que l'aigua de les clòtxines té prou. Servir immediatament.

Nota.- La lletxa és un peix que rep diversos noms segons la zona en què ens trobem. També és coneguda com a serviola, sírvia, letxola, boqueta groga o verderol

GUISAT DE LLENTILLES

Com a llegum que és, la llentilla té interessants qualitats nutricionals com a hidrats de carboni, vitamina B, ferro i fibra. Este “caviar de pobres” té també capacitat per a reduir el colesterol i són molt apropiades per a hipertensos, diabètics i per a qui patix d'acid úric. Historicamente parlant direm que arriben al Mediterrani probablement de la mà dels romans i la seua acceptació ací ha sigut tal que ens hem convertit en un dels principals països productors del món. Des del punt de vista gastronòmic indicar que el seu consum ha decaigut lleugerament i que part de les seues virtuts nutricionals desapareixen a l'anar tradicionalment acompanyades d'ingredients grassos com el xoriço, la botifarra i la carn de porc com en el plat de hui.

Per a 4 persones necessitarem:

4 tassetes (de les de café) de llentilles
1 nap xicotet
1 xirivia
4 boletes d'espinacs congelats
Penques (opcional)
1 fulla de llorer
4 Alls
2 cullerades soperes farina
2 cullerades (de les de café) de pebre roig
Oli
½ Orella de porc
2 costelles porc (pot ser gàs)
1 Cuixa i contracuixa de pollastre
1 os de pernil
1 xoriço sec
1 botifarra seca

Aigua

Sal

Deixar a remulla les llentilles en la vespra. En un olla es posen a bullir (amb prou aigua ja que han de coure durant molt de temps), junt amb la resta d'ingredients excepte, la farina, l'embotit, els alls, el pimentonàs i l'oli. Quan vegem que les llentilles comencen a estar cuites, (unes 2 hores depenent del tipus de llentilla) afegir el xoriço i la botifarra. En una paella sofregir amb prou oli els alls, la farina i quan esta Dore un poc, afegir el pebre roig, remoure i immediatament retirar del foc per a evitar que este últim es creme. Afegir-ho tot a la cassola de les llentilles, remoure i salar al gust. Deixar coure un poc perquè espessisca el caldo. Hem d'anar amb atenció perquè al tirar-li la farina pot apegar-se si ens descuidem. Servir els plats desossant la carn i trossejant el xoriço i la botifarra