diumenge, 10 de juny de 2012

SOPA D'ALL


No és que durant estes dates i per estes terres abellisca una sopa com esta però la veritat és que la tènia en el tinter ja fa algun temps i segur que a algú li ve be encara provar-la. La sopa de hui té uns orígens molt humils i depenent de la zona on viu cada u, certes característiques típiques, pero la base és sempre la mateixa: l'all, el pa, l'aigua o caldo i el pebre roig o pimentons xoricers. Verdures, hortalisses, inclús peix se li pot afegir però, que voleu que vos diga, jo continue sent dels clàssics que preferix la sopa d'all tradicional i típica de les terres fredes del interior.


Per a 4 persones ens farà falta:

4 ous
8 dents d'all
100 g de pernil
8 llesques (de barra) de pa dur
1 + ¼ litre de caldo d'au
1 fulla de llorer
3 cullerades, de les de café, d'un bon pebre roig
Oli d'oliva
Pebre negre
Sal


Tallar les llesques d'un centímetre aproximadament i llevar la corfa. En una cassola de fang calfar oli i sofregir les dents d'all pelats i laminats i el pernil tallat a trossets xicotets. Quan els alls comencen a agafar color, afegirem el pa i li donarem unes voltes també. Llevar del foc la cassola, esperar un minut a què abaixe la calor (en fang tarda un poc) i tirar el pebre roig. Açò es fa perquè no es creme ja que si això ocorreguera es faria amarg i adeu a la sopa. Mesclem un poc perquè es mesclen els sabors, afegim el caldo d'au i el llorer, tornem a posar la cassola al foc i deixem coure al mínim uns 15 ó 20 minuts. Mentrestant, agafarem un bol i batrem els ous com si anarem a fer una truita. Transcorregut eixe temps, tirarem els ous, un poc de pebre i rectificarem de sal. Deixar coure un parell de minuts més fins que quallen. Haurem d'anar amb atenció en la sal perquè el pernil normalment en solta i és possible que no necessite molta. Servir molt calent en cassoletes de fang individuals.

També és possible tirar només les clares a la cassola i els rovells crus a cada cassoleta individual. Després se li tira la sopa i i es mescla amb la cullera.

Una altra opció és mesclar el pebre roig normal amb un poc del coent. Ja coneixeu la dita que sobre gustos no hi ha res escrit.

Cap comentari: