diumenge, 10 de juny del 2012

SOPA D'ALL


No és que durant estes dates i per estes terres abellisca una sopa com esta però la veritat és que la tènia en el tinter ja fa algun temps i segur que a algú li ve be encara provar-la. La sopa de hui té uns orígens molt humils i depenent de la zona on viu cada u, certes característiques típiques, pero la base és sempre la mateixa: l'all, el pa, l'aigua o caldo i el pebre roig o pimentons xoricers. Verdures, hortalisses, inclús peix se li pot afegir però, que voleu que vos diga, jo continue sent dels clàssics que preferix la sopa d'all tradicional i típica de les terres fredes del interior.


Per a 4 persones ens farà falta:

4 ous
8 dents d'all
100 g de pernil
8 llesques (de barra) de pa dur
1 + ¼ litre de caldo d'au
1 fulla de llorer
3 cullerades, de les de café, d'un bon pebre roig
Oli d'oliva
Pebre negre
Sal


Tallar les llesques d'un centímetre aproximadament i llevar la corfa. En una cassola de fang calfar oli i sofregir les dents d'all pelats i laminats i el pernil tallat a trossets xicotets. Quan els alls comencen a agafar color, afegirem el pa i li donarem unes voltes també. Llevar del foc la cassola, esperar un minut a què abaixe la calor (en fang tarda un poc) i tirar el pebre roig. Açò es fa perquè no es creme ja que si això ocorreguera es faria amarg i adeu a la sopa. Mesclem un poc perquè es mesclen els sabors, afegim el caldo d'au i el llorer, tornem a posar la cassola al foc i deixem coure al mínim uns 15 ó 20 minuts. Mentrestant, agafarem un bol i batrem els ous com si anarem a fer una truita. Transcorregut eixe temps, tirarem els ous, un poc de pebre i rectificarem de sal. Deixar coure un parell de minuts més fins que quallen. Haurem d'anar amb atenció en la sal perquè el pernil normalment en solta i és possible que no necessite molta. Servir molt calent en cassoletes de fang individuals.

També és possible tirar només les clares a la cassola i els rovells crus a cada cassoleta individual. Després se li tira la sopa i i es mescla amb la cullera.

Una altra opció és mesclar el pebre roig normal amb un poc del coent. Ja coneixeu la dita que sobre gustos no hi ha res escrit.