dilluns, 25 de juliol del 2011

TORTADA DE PANSES


La recepta de hui li'l devia a la meua cosina Pepa Guardiola, qui allà pel mes d'octubre em va demanar uns postres amb panses. Per a ser sincer, he de reconéixer que he provat diferents plats amb elles, però cap ha tingut un resultat prou satisfactori com per a penjar-ho d'este blog. La tortada que a continuació comentem ha sigut degudament testada i aprovada pel meu bon amic Ximo, (gran tastador de rebosteria), per aixo estic totalment convençut va a agradar-vos a tots.


Haurem de tindre a mà:

100 g panses (millor sense llavors)
100 g ametles mòltes
3 ous
¼ kg farina
¼ kg sucre
1 godet de mistela o un altre vi dolç
1 godet d'oli de gira-sol
1 godet de llet
16 g de rent
La ratlladura d'un llima
Mantega


Trossejar un poc les panses. Es baten les clares a punt de neu, se li afig el sucre i es torna a muntar. Afegim els rovells i batem una altra vegada. Continuem amb la farina i mesclem i així successivament amb l'ametla, les panses, el rent, l'oli, la llet, la mistela o el vi i la ratlladura de llima. Una vegada tot mesclat, abocar-ho en un motle prèviament greixat amb la mantega i ficar en el forn precalfat a 190º durant una mitja hora. Baixar a 150º i deixar un altre tant. Apagar i deixar temperar dins del forn. Vos recorde que els temps són orientatius i depenen del forn i dels motles. En el nostre cas era de silicona pel que si utilitzeu algun de metall o vidre és possible que en menys temps hi haja prou. Desemmotlar i servir. Un cava semi-sec fresc vos anirá de perles per a acompanyar.

1 comentari:

pepa guardiola ha dit...

Cosí, no és per res, me la devies i me la deus. Perquè la recepta l'has creada, elaborada, provada, penjada i dedicada, però el que sóc jo, Pepa Guardiola, aquella a qui dius deure-li-la, JO ENCARA NO L'HE TASTADA. I mira que he deixat passar temps ( quasi dos anys) a vore si de tu eixia convidar-me a tastar-ne un trosset, per xicotet que siga, que m'endolcisca la boca amb les suculències de la teua cuina... He de seguir esperant a assaborir-la encara dos anys més?