diumenge, 28 de febrer del 2010

LLETSONS (LLECSÖ O LLICSÓ)

En la costa mediterranea hi ha gran diversitat de plantes silvestres utilitzables en les nostres cuines. Hui parlarem dels lletsons, llecsö o llicsó. (Sonchus Tenerrimus). Antigament, quan es regaven els camps de tarongers per mitjà del sistema d'inundació, solien aparéixer en gran quantitat i tenien la consideració de males herbes. Hui en dia, generalitzat el reg per goteig, ja no és tan freqüent però tampoc són difícils de trobar, sobretot en zones de regadiu o després de grans pluges. Les possibilitats en gastronomia són nombroses i prou desconegudes per a la gent jove. En ensalades, infusions, arrossos, bullits amb alls i oli, en guisats, etc. Fregits amb oli i sal i mesclats amb altres herbes silvestres també poden servir de farcit per a pastissets o coques tapades. També eren considerats com a remeis casolans per a tot tipus de mals (refredats, cistitis, diürètics, laxants etc) sent, fins fa un parell de segles, freqüent trobar preparats d'aigua de llicsó en farmàcies. La presentació de hui serà la més senzilla de totes, crus i assaonats amb oli i sal. Així solem prendre'ls abans dels menjars com a estimulant de la gana. Vull deixar clar que el seu sabor és molt peculiar. Sobretot en cru, et deixa en la boca una sensació d'amarg, acid i agre al mateix temps, per el que pot no agradar-li a tot el món.

Ingredients:

Lletsons o llecsöns o llicsóns
1 llima (substituïble per vinagre)
1 dent d'all (opcional)
Oli d'oliva
Sal


És convenient agafar-los tendres i quan la seua dimensió no és superior a 10 o 15 cm ja que després espigolen i ja no agraden tant al paladar. Netejar-los bé amb aigua i llevar, si n'hi ha, altres herbes que hàgem pogut arrancar amb ells. Alguns li tiren a l'aigua unes poques gotes de lleixiu per a la seua desinfecció. Tallar les arrels i col·locar-los en un plat. En el morter picarem l'all junt amb un poc de sal i després tirarem el suc de mitja llima i oli d'oliva. Assaonar amb això els llicsóns, remoure per a que arribe a tots i deixar macerar uns minuts. Ja em comptàreu.

2 comentaris:

Xavier Romero-Frias ha dit...

Cal no confonre el lletsó amb altres plantes similars de gust desagradable, com el xenixell o l'olivardó

Anònim ha dit...

Jo n'he menjat molts directament dina del pa quan anava al camp a ajudar a mon pare.