dissabte, 17 de gener del 2009

ARRÒS TONYINERO

La vida a la mar és dura, és sacrificada, plena de perills i amargures. Hui en dia, la tecnologia ha ajudat a millorar-la, navegadors, radars, emissores, etc, però no sempre ha sigut així. Fa alguns anys els pescadors i les seues famílies vivian del que es pescava, menjaven del que hi havia, però que passava quan no hi havia?, que passava quan la jornada no era propícia o la mar no deixava que les barques isqueren a pescar. Esta recepta, humil on les hi haja, és típica dels pescadors de les almadraves i en compte de rebre el nom del que porta, ho fa del que no porta. Quan no hi havia tonyina que tirar als calders, se substituïa este per ceba, així va nàixer l'arròs tonyinero.

Per a 4 persones ens farà falta:

400 g d'arròs
2 cebes
1 pimentó roig
2 branquetes de jolivert
1 tomaca
1 creïlla mitjana
1 nyora (substituïble per una culleradeta de pebre roig)
3 alls
1 llima
1.5 litres d'aigua (o millor caldo de peix)
Oli
Sal

En la mateixa paella on prepararem l'arròs, calfar oli i sofregir la ñora amb molt de cuidado de no cremar-la i reservar-la. Tallar el pimentó en tires llargues i la creïlla en quadrets xicotets, sofregir i reservar també. Continuem amb la ceba que haurem tallat en juliana (tires d'uns 5 o 6 cm de llarg i ½ cm d'estret) i sofregir-la fins que comence a transparentar. Mentrestant, picar en el morter o en el got de la batedora, junt amb un bon pessic de sal, la nyora reservada, la tomaca, el jolivert i els alls. Afegiu la picada i sofregir també. Finalment posar l'arròs, donar-li unes voltes i abocar l'aigua o caldo calent. Rectificar de sal si fera falta i deixar coure uns 10 minuts, repartir la creïlla i el pimentó reservat i continuar uns 8 o 10 minuts més fins que s'asseque el caldo. Apagar el foc, deixar reposar un poc, adornar amb els trossos de llima i llest per a menjar. Si haguérem substituït la nyora per pebre roig, el moment de tirar-ho és amb l'arròs però hi ha que remoure contínuament i afegir l'aigua o el caldo de seguida perquè si es crema ens deixarà un gust amarg en l'arròs.

2 comentaris:

Liuva ha dit...

No sé cómo he llegado a este blog :) pero me parece fantástico. Me encanta cocinar y al arroz que me he ido!. Pero hay muchísimo por aprender y muchas recetas por practicar. Gracias!.
Saludos

Anònim ha dit...

Pues hoy he hecho este arroz. Aunque como no tenía pimiento rojo,le he echado uno verde italiano. A mí me ha gustado cómo ha salido jeje
Gracias!