COETES DE RAP FREGIDES

A estes altures, no descobriré res si dic que el rap probablement siga un dels millors menjars que un pot emportar-se a la boca. Les formes de guisar-ho són inenarrables però sempre amb una grandària mínima. Quan com hui, són de talla xicoteta, crec que simplement fregint-los, podem disfrutar d'un aperitiu excepcional.

Coetes de rap

Pebre blanc

Oli d'oliva verge extra (si és possible)

Una llima

Sal

Amb unes tisores tallarem les espines que apareixen sobre i davall les cues. Salpebrar-les. En una paella calfarem prou oli. La temperatura de l'oli és el més important. Tirar les cua i sofregir durant 1 minut o minut i mig per cada costat (segons grandària) . Quan vegem que comencen a agafar una tonalitat daurada, les anirem retirant i col·locant sobre un plat amb paper absorbent. Col·locar de seguida en un altre plat, sense donar-li temps a refredar-se i a la taula amb una rodanxeta de llima. Un vi blanc fresc i no massa sec vos anirà de meravella.

ARRÒS CALDÓS AMB SÉPIA I ESPINACS

Ara que la calor pareix que ens estiga donant una treva, és un bon moment per a preparar-nos un arròs caldós d'estos que t'obliguen a fer una sesta després.

Per a 4 persones

350 g d'arròs

1 tomaca madura

1.600 cc de caldo de peix

200 g d'espinacs

½ gotet de vi blanc

1 creïlla

Safrà

1 culleradeta de pebre roig dolç

½ Pimentó roig

3 dents d'all

Oli d'oliva

Sal

Netejar i tallar en trossos xicotets la sépia. Salar-la. Pelar i tallar també en trossos xicotets la creïlla. Tallar el pimentó i netejar i trossejar els espinacs. En una cassola de ferro calfarem oli i sofregirem la sépia, el pimentó i la creïlla. Mentres pelarem i picarem la tomaca i els alls. Afegir la picada. Quan comence a agafar color tirarem els espinacs i quan reduïsquen estos, el pebre roig. Remenar i de seguida regar amb el vi i deixar coure uns 5 minuts. Afegir el caldo i portar a ebullició. Tirar l'arròs, el safrà i sal. Deixar coure uns 5 minuts a foc fort i 13 a foc fluix. Apagar el foc i servir de seguida.

Nota. Si no tinguérem caldo de peix, podríem fer-ho amb aigua. En eixe cas, és recomanable que una vegada fet el sofregit, deixem coure tot una ½ hora abans de tirar l'arròs a fi que es mesclen bé els sabors

FIDEUA D'ÀNEC, CARXOFES, BOLETS I FOIE

Com bé sabeu, en este blog intente que els plats que apareguen siguen típics de la nostra terra i que hagen sigut preparats, durant dècades, pels nostres avantpassats. Hui no obstant això farem una excepció i vos deixaré ací la recepta de la fideua d'ànec. Tots els ingredients han estat i estan a l'abast de qualsevol. El foie, no podem dir que fóra excessivament conegut pels nostres avantpassats, probablement, la majoria ni tan sols saberen de la seua existència, però atés que esta fideua cada vegada és més coneguda i vist el seu resultat, no he pogut fer una altra cosa que caure en la temptació d'incloure-la entre el gran nombre de receptes que podeu trobar en este blog. Espere que vos agrade.

Per a 4 persones ens va a fer falta:

½ ànec

350 g de fideus del núm. 2

2 medallons de foie

200 g de bolets variats

2 carxofes

3 tomaques madures

4 alls tendres

1 culleradeta de pebre roig roig

1 ceba

1 carlota

1 porro

1 tros d'api

Safrà

Oli d'oliva

Sal

En una cassola calfarem un poc d'oli i sofregirem lleugerament l'ànec, prèviament salat i trossejat, una de les tomaques partides per la mitat, la ceba pelada i tallada en dos, el porro, la carlota i l'api. Afegirem 2 litres d'aigua, sal i colorant i deixarem coure durant una mitja hora. Mentrestant, pelar i llevar les fulles dures de les carxofes i tallar els seus cors en quarts. Netejar, pelar i tallar els alls tendres. Pelar i picar els 2 tomaques restants. Una vegada transcorreguda la mitja hora, colar el caldo i reservar-ho. Desossar i llevar la pell de l'ànec i reservar la seua carn també. Agafem una paella i calfem a penes oli. Passem el foie a penes uns segons per cada costat i retirem. Veurem que ens ha deixat un poc més de greix. Sofregir en eixe oli les carxofes, els alls tendres i els bolets. Afegir la tomaca triturada i sal. Quan comence a agafar color, afegirem el pebre roig, la carn i els fideus. Li donarem a tot un parell de voltes i regarem de seguida amb el caldo. Pujarem a foc fort i deixarem bullir uns 8 minuts. En qualsevol moment tirarem el safrà i rectificarem de sal. Mentres tallarem en làmines fines el foie. Passat eixe temps, abaixarem el foc, repartirem per damunt el foie i deixarem coure uns 4 minuts més fins que es quede sense caldo. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Un vi negre de criança no molt fort vos ira de meravella

OLLA DE VERDURAS

És de tots sabut que hui en dia, gràcies a invents com els hivernacles i a la globalització mundial, és possible trobar verdures durant pràcticament tot l'any. Siga com siga, no em cansaré de dir que, tant estes com les fruites, quan millor estan és quan és la seua temporada. Des de primavera, fins al final de l'estiu, tenim collita de les solanàcies, (tomaques, albergines, pimentons, etc.) Hui veurem una senzilla recepta que podeu utilitzar tant com acompanyament d'altres plats o com a plat principal.

Necessitarem:

1 ceba

1 albergina

½ carabasseta

3 creïlles no molt grans

2 tomaques

1 carlota

2 fulletes de llorer

1 tros de pernil

1 pimentó verd

Sal

Oli d'oliva

Tallem en tires el pimentó, la carabasseta, la carlota i l'albergina. Pelar les creïlles. Pelem i trossegem la ceba. En una cassola de fang prou gran com per a què ens càpia tot, col·loquem les creïlles senceres, les tomaques també sencers i sense pelar i anem omplint buits amb la resta de la verdura. Agreguem les fulles de llorer, el tros de pernil, sal i un bon doll d'oli. Ho cobrim amb aigua i deixem coure amb tapa fins que la verdura prenga color i les creïlles estiguen blanetes.